ACTIVITATS DE SÍNTESI

1. Substitueix les expressions en cursiva per altres d’equivalents, però més clares i concises.

a) Han anunciat que hi haurà eleccions en poc temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat opinions diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposat a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família pobra i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita sovint.

2. Corregeix els errors de les frases següents.

a) Vés a dir-los que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c) Va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estimbar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.

3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:

a) Introducció: plantejament general.
b) Avantatges: arguments, exemples.
c) Desavantatges: arguments, exemples.
d) Conclusió: valoració global i opinió personal.

La bicicleta és un mitjà de transport molt útil per poder anar a l’escola i ens ofereix molts avantatges però alhora també desavantatges.

Un dels avantatges és que no contamina gens a diferència de els cotxes, motos, etc. És un vehicle ecològic i sostenible. Un altre avantatge és que fas esport, et poses en bona forma i és molt sa. També podem considerar un avantatge que és molt econòmic perquè no és tan car com els cotxes o motos i no gastes benzina.

No hi ha molts desavantatges però un dels quals és que només poden anar-hi una (o dues) persones a diferència que en un cotxe que hi poden anar fins a cinc. També un desavantatge és que et canses a diferència que anant en moto no has d’esforçar-te. També pot ser un desavantatge que en dies de pluja no la podem fer servir.

En conclusió, la bicicleta és un transport sa i ecològic que amb una mica d’esforç tots podem intentar utilitzar-lo i intentar que no hi hagi tanta contaminació.

4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:

a) Des de fa un any estic (estar) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no hi sent (sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no caiguis. (caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava (estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem avingut (avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan(estar) al sabater.
h) Està mal fet riure’s (riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veia (veure-hi) de cap ull.

5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:

a)N’hem tret força de la bóta.
b)La meva germana Eulàlia me’n explicava abans d’anar a dormir.
c)Diuen que la Marta surt amb ell.
d)En Marc n’ha trobat una al seu plat.
e)La mare li ha comprat a en Pere.
f)Demana-li-ho.

6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:

a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret a que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d’haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t a acabar la feina.
h) L’amenaçava en prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat a que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava per el mal tràngol que estava passant el seu amic.

nouscentisme i modernisme

1.Qui va ser Pompeu Fabra? Explica la seva aportació principal a la llengua catalana.

Va ser un important lingüista i gramàtic.
Sota el segell de L'Avenç va publicar les seves primeres contribucions a la Llengua Catalana, com ara el Tractat d'ortografia catalana (1904) o la primera edició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (1912).
Les edicions successives d'aquests llibres i d'altres com les Normes ortogràfiques (1a. Ed.: 1913), marcaran les regles del català modern. Però Fabra es convertirà també en un referent per als escriptors catalans, sobretot amb els articles aplegats a El català literari (1932).

BIBLIOGRAFIA:
http://www.escriptors.com/autors/fabrap/

2. Fes un esquema de les principals obres modernistes catalanes amb els seus autors corresponents.

POESIA:

- Joan Maragall: “Oda a Espanya”
-Miquel Costa i Llobera: “De l'agre de la terra”
-Joan Alcover: “La Balanguera”

NARRATIVA MODERNISTA:

-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”
-Prudenci Bertrana: “Josafat”
-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”
- Víctor Català: “Solitud”
- Josep Pous i Pagès: “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”

POESIA MODERNISTA:

-Santiago Rusiñol: “L'auca del senyor Esteve”
-Adrià Gual: “Misteri de dolor”
-Joan puig i Ferreter: “Aigües encantades”
-Ignasi Iglésias: “La fuerza del orgullo”

BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana. Eitorial: Cruïlla

3. Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.

El modernisme és un moviment artístic, en canvi, el noucentisme és un moviment cultural. El modernisme proposa la renovació de totes les arts i el noucentisme vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. El modernisme es manifesta en la literatura mitjançant la poesia, la narrativa i el teatre, en canvi el noucentisme només es manifesta mitjançant la poesia i la narrativa.

BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana. Eitorial: Cruïlla

el barroc i neoclasicisme

2. BARROC

A) On és Vallfogona? Situa-ho en un mapa.





B) De què és el màxim representant català, el Rector de Vallfogona?

És el màxim representant del Barroc català.

BIBLIOGRAFIA:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Vallfogona_de_Ripoll%C3%A8s i
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla

3. NEOCLASSICISME

A) Explica els valors que transmet l'obra Lucrècia del menorquí Joan Ramis Ramis.

Lucrèsia, és una tragèdia ambientada a Roma. A més de plantejar un drama conjugal, fa una defensa de la llibertat i manifesta un rebuig total de la tirania.

BIBLIOGRAFIA:

Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla