tingué que adoptar els temes, el ritme i la musicalitat d’aquesta. Encara que no es va deslligar del tot de la tradició trobadoresca.
Barroc
a)
Mostra un mapa més gran
b)El Rector de Vallfogona és el màxim representant del Barroc català.
Neoclassicisme
Lucrèsia, és una tragèdia ambientada a Roma, que a més de plantejar un drama conjugal, fa una defensa de la llibertat i manifesta un rebuig total de la tirania.
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana i literatura de 4t d'ESO
http://maps.google.es/maps?hl=ca&source=hp&q=Vallfogona%20del%20Ripoll%C3%A8s&oq=&um=1&ie=UTF-8&sa=N&tab=wl
diumenge, 21 de febrer del 2010
ROMANTICISME I REALISME
1-
a) Romanticisme: moviment cultural, artístic, literari i polític que es va originar a Alemanya a finals del s. XVIII. Rebutja el racionalisme de la il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment.
b) Costumisme: moviment literari situat entre els s. XIX i XX. La seva intenció és conservar els aspectes tradicionals de la vida i reflectir els costums socials que estan a punt de desaparèixer sense analitzar-los ni interpretar-los.
c) Realisme: moviment artístic, cultural i literari que apareix a mitjans del s. XIX. S’ocupa de la realitat que envolta l’artista, es caracteritza per la recerca de l’objectivitat i per fer una crítica social de la època.
d) Naturalisme: moviment, sobretot literari, que va aparèixer a França a finals del s. XIX. Deriva del realisme i va encara més enllà en l’anàlisi de la realitat. L’escriptor intenta fer un estudi científic del comportament humà.
2. Jacint Verdaguer entén la poesia com l’expressió dels sentiments i les emocions.
3. El teatre. Mar i cel, Terra baixa...
4. Perquè és una obra on es descriu la societat catalana del moment (canvis econòmics i socials del segle).
5. Narcís Oller i Jacint Verdaguer.
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana i literatura de 4t d'ESO
http://ca.wikipedia.org/wiki/Romanticisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Realisme#Realisme_a_la_pintura
http://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Costumisme
Enviat per sergiblay a 2/19/2010 03:16:00 PM 0 comentaris
a) Romanticisme: moviment cultural, artístic, literari i polític que es va originar a Alemanya a finals del s. XVIII. Rebutja el racionalisme de la il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment.
b) Costumisme: moviment literari situat entre els s. XIX i XX. La seva intenció és conservar els aspectes tradicionals de la vida i reflectir els costums socials que estan a punt de desaparèixer sense analitzar-los ni interpretar-los.
c) Realisme: moviment artístic, cultural i literari que apareix a mitjans del s. XIX. S’ocupa de la realitat que envolta l’artista, es caracteritza per la recerca de l’objectivitat i per fer una crítica social de la època.
d) Naturalisme: moviment, sobretot literari, que va aparèixer a França a finals del s. XIX. Deriva del realisme i va encara més enllà en l’anàlisi de la realitat. L’escriptor intenta fer un estudi científic del comportament humà.
2. Jacint Verdaguer entén la poesia com l’expressió dels sentiments i les emocions.
3. El teatre. Mar i cel, Terra baixa...
4. Perquè és una obra on es descriu la societat catalana del moment (canvis econòmics i socials del segle).
5. Narcís Oller i Jacint Verdaguer.
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana i literatura de 4t d'ESO
http://ca.wikipedia.org/wiki/Romanticisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Realisme#Realisme_a_la_pintura
http://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Costumisme
Enviat per sergiblay a 2/19/2010 03:16:00 PM 0 comentaris
dilluns, 8 de febrer del 2010
Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
JORDI DE SANT JORDI I AUSIÀS MARCH
a) Es conserven 18 poemes, dels quals destaquen: Estramps, Presoner i Lo setge d’amor.
b) Allibera la poesia catalana de la llengua provençal i compon els seus poemes en català. Crea una poesia personal que assimila plenament les innovacions de la lírica europea del moment.
c) Veles e vents
Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.
Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermes
voluntats i que sempre us tindré present.
Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.
[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.
Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.
Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.
Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.
a) Es conserven 18 poemes, dels quals destaquen: Estramps, Presoner i Lo setge d’amor.
b) Allibera la poesia catalana de la llengua provençal i compon els seus poemes en català. Crea una poesia personal que assimila plenament les innovacions de la lírica europea del moment.
c) Veles e vents
Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.
Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermes
voluntats i que sempre us tindré present.
Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.
[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.
Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.
Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.
Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
