1.Escriu una breu biografia de Quim Monzó.
Quim monzó 1952 és autor de contes i novel·les, i també escriu articles per a la premsa. Ha treballat com a dissenyador gràfic, traductor,cronista de guerra i col·laborador a la ràdio i a la televisió. En els seus relats, despulla la narració de tot element superflu per expressar la idea essencial, i fa un retrat colpidor de la societat i del pensament actuals a través de temes com la soledat, la incomunicació, la falsa imatge de la felicitat.
2.Busca un conte de Quim Monzó i explica'n el significat.
"Qualsevol temps passat" parla de que abans les families es comunicaven molt i parlaven sempre del que havien fet durant el die i ara tothom mira la televisió o estan enganxats a l'ordinador i aquest fet ha provocat que les families ja no parlin tant quan estan tos reunits a casa.
3.Qui és Sergi Pàmies? A quin diari publica els seus escrits periodístics? Sobre quin tema sol escriure? Justifica-ho amb exemples.
És un periodista, escriptor i traductor. Publica al diari La Vanguardia i al món a Rac 1.
Sobre temes que no són habitualment als llibres i gasta un tarannà antiintel·lectual que exaspera els culturalistes.
4.Quin tema predomina en la poesia actual? Justifica-ho amb un exemple i digues de quin autor és.
L'intimisme, parla dels problemes que han tingut un pare i un fill però ho transmet parlant d'un té amarg i un té dolç.
'intimisme reflecteix les experiències personals i la percepció cultural dem món que tenen els poetes.
5. Digues quina és la progamació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per a la temporada actual 2009/2010), tria l'obra que aniries a veure i digues per què.
Des de aquesta pàgina es pot visualitzar la progrmació del teatre: http://www.tnc.cat/ca/obres-2009-2010 i jo triaria “A mi no em diguis amor “ perquè m'agraden molt les hstòries d'amor i aquesta en particular intenta lluitar per l'amor per sobre de tots els obstacles.
dilluns, 10 de maig del 2010
dilluns, 26 d’abril del 2010
LITERATURA DE LA POSTGUERRA
1. Defineix, exhaustivament, què entenem per "període de postguerra".
És el període posterior a una guerra. La politica exterior és quan va començar la Segona Guerra Mundial abans de que acabes la Guerra Civil. Va haver-hi la puixança de la ideologia feixista i una concepció radical del nacionalisme. La intervenció dels Estats Units dóna la victòria al bloc aliat. Després hi ha la política interior, on l'alçament del general Franco contra la República va provocar la Guerra Civil espanyola (1936-1939). La victòria de les tropes franquistes va representar el final de la democràcia espanyola i l'entrada en una etapa marcada per la repressió política, social i cultural.
2. Fes l'exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.
CANDOR: Absència de malícia, sinceritat; innocència.
FÈRULES: Estar sota la seva direcció severa, despòtica, etc.
CROSSES: Bastó corbat al capdamunt.
ESTRONCAR: Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid.
ESBORRADISSA: Que s'esborra fàcilment.
3. Fes l'exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.
Parlamentaris,
Molta gent es pensa que ja no hi ha moltes guerres però en realitat n'hi ha moltes on moren milions de persones i també molts nens petits que desgraciàdament es moren a causa de les guerres, de fam, d'enfermetats, etc. Les guerres provoquen la mort de moltes persones, moltes danys naturals i de cases, escoles, hospitals.
Totes aquestes persones que moren en les guerres han mort injustament, d'una manera cruel, aquests nens han tingut la mala sort de morir molt petits, sense poder gaudir de la vida i només per haver nascut a un país determinat estan destinats a lluitar a la guerra. A més molts nens que moren a la guerra no han pogut gaudir ni d'una educació, ni d'unes mínimes condicions de vida, ni amb medicines, etc. Resumint, les guerres destrossen a molts països i famílies i no en podem treure cap part bona. Els problemes es poden solucionar sense la violència, penseu-hi.
Albert
4. Què és un monòleg interior? Posa'n un exemple i justifica-ho.
Un monòleg interior és una tècnica narrativa que consisteix a presentar, directament i amb un narrador en primera persona, els pensaments i sentiments del protagonista.
Un exemple pot ser "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda perquè aquesta novel·la està escrita en primera persona (una noia del barri de Gràcia anomenada Natàlia més coneguda pel nom Colometa)i ens expressa els seus sentiments, dolors, pors, etc quan esclata la guerra i ha d'afrontar tota sola la dura postguerra.
BIBLIOGRAFIA: Llibre de català.
És el període posterior a una guerra. La politica exterior és quan va començar la Segona Guerra Mundial abans de que acabes la Guerra Civil. Va haver-hi la puixança de la ideologia feixista i una concepció radical del nacionalisme. La intervenció dels Estats Units dóna la victòria al bloc aliat. Després hi ha la política interior, on l'alçament del general Franco contra la República va provocar la Guerra Civil espanyola (1936-1939). La victòria de les tropes franquistes va representar el final de la democràcia espanyola i l'entrada en una etapa marcada per la repressió política, social i cultural.
2. Fes l'exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.
CANDOR: Absència de malícia, sinceritat; innocència.
FÈRULES: Estar sota la seva direcció severa, despòtica, etc.
CROSSES: Bastó corbat al capdamunt.
ESTRONCAR: Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid.
ESBORRADISSA: Que s'esborra fàcilment.
3. Fes l'exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.
Parlamentaris,
Molta gent es pensa que ja no hi ha moltes guerres però en realitat n'hi ha moltes on moren milions de persones i també molts nens petits que desgraciàdament es moren a causa de les guerres, de fam, d'enfermetats, etc. Les guerres provoquen la mort de moltes persones, moltes danys naturals i de cases, escoles, hospitals.
Totes aquestes persones que moren en les guerres han mort injustament, d'una manera cruel, aquests nens han tingut la mala sort de morir molt petits, sense poder gaudir de la vida i només per haver nascut a un país determinat estan destinats a lluitar a la guerra. A més molts nens que moren a la guerra no han pogut gaudir ni d'una educació, ni d'unes mínimes condicions de vida, ni amb medicines, etc. Resumint, les guerres destrossen a molts països i famílies i no en podem treure cap part bona. Els problemes es poden solucionar sense la violència, penseu-hi.
Albert
4. Què és un monòleg interior? Posa'n un exemple i justifica-ho.
Un monòleg interior és una tècnica narrativa que consisteix a presentar, directament i amb un narrador en primera persona, els pensaments i sentiments del protagonista.
Un exemple pot ser "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda perquè aquesta novel·la està escrita en primera persona (una noia del barri de Gràcia anomenada Natàlia més coneguda pel nom Colometa)i ens expressa els seus sentiments, dolors, pors, etc quan esclata la guerra i ha d'afrontar tota sola la dura postguerra.
BIBLIOGRAFIA: Llibre de català.
dilluns, 19 d’abril del 2010
REPAS UNITATS 7 I 8
1. Explica la diferència entre el complement directe i l'indirecte. Posa'n exemples.
El complement indirecte (CI) expressa el receptor (beneficiat) de l'acció verbal. Exemple: El pare li compra una joguina a la filla.
El complement directe (CD) és el complement més directament relacionat amb el verb: és, de fet, una extensió del significat verbal. Exemple: la Laia prepara la festa.
2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys Complement règim verbal
b) Va prometre als nois de portar-los al parc Complement de règim verbal
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaigComplement règim verbal
d) En Joan es dol que tots li facin el buit Complement règim verbal
3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:
a) No sabem fer la feina de casa. No ens hi han acostumat
b) No m'entenc amb en Joan. Me'n vull distanciar
c) Sé que és un repte inassolible, però m'he l'exposaré
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n'he adonat
e) He deixat la casa ben arreglada, no en dubtis
4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX? Literatura experimental: la poesia evoluciona en dues direccions: d'una banda, experimenta una revolució formal amb el moviment de les avantguardes, i d'altra banda, avança cap a la poesia pura, que busca la màxima perfecció de l'expressió poètica. La novel·la també explora nous camins: l'acció perd la continuïtat argumental; el temps deixa de ser lineal; el punt de vist s'obre al narrador col·lectiu i al monòleg interior, que representa el fluir dels pensaments; el protagonista esdevé un antiheroi... La literatura existencial: qüestiona el sentit de l'existència humana, i es pregunta sobre el món caòtic i absurd. La manca de valors condueix al pessimisme. La literatura social: parteix de la idea que els artistes i intel·lectuals han de comprometre's a transformar el món per millorar-lo. El teatre: conviuen tres tipus de teatre: la comèdia burgesa, el teatre frívol i el teatre revolucionari que qüestionava el sistema vigent.
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:
a) S'acostuma a fer les coses bé S'acostuma a fer-les. Complement de règim verbal. i complement directe
b) Porta els comptes a l'avi Porta'ls-hi Complement indirecte i complement directe
c) Es recorda de tot el que li deuenSe'n recorda.Complement de règim verbal. i complement directe
d) Compra joguines als nebots Compra-li's Complement indirecte i complement directe
e) Explica el que vol als seus amics Li's explica. Complement indirecte
f) Es nega a treballar amb la família S'hi nega Complement de règim verbal. i complement indirecte
g) Fa el que vol Ho fa
Complement directe
6. Torna a escriure les preguntes i les respostes del qüestionari que vam fer a classe sobre la literatura del tema 8.
Publicado por Juditee en 7:39 AM 0 comentarios
lunes 12 de abril de 2010
U.8 les avantguardes i els anys trenta
1. Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre.
Els moviments d'avantguarda, que irrompen a Europa en els primersanys del s.XX, tenen una gran acollida Catalunya: la voluntat de ruptura amb la tradició i la recerca de noves vies d'experimentació presenten una gran vitalitat en el panorama literari català. Els quatre exemples són:el futurisme, impulsat per Marinetti des d'Itàlia; el cubisme, que troba la seva principal expressió literària en l'obra d'Apollinaire; el dadaisme, iniciat a Zuric per Tristan Tzara, i el surrealisme, que sorgeix a França l'any 1924 sota la direcció d'André Breton.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text
7. Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
El títol és ''És quan dormo que hi veig clar'', el poeta volo dir que quan està dormint és quan veu les coses més clares, les coses de la vida. El poeta veu el món real quan està dormint, o sigui en els somnis, perquè veu el que ell vol i, així veu les coses més clares, més fàcils. Imagina les coses que ell vol, per exemple diu que el casalot del pirata és un ample gira-sol, i a la vida real una casa no pot ser un girasol, a més les cases dels pirates, solen ser un barco; o quan diu que viu al cor d'una petxina, no és pot viure allà, ja que una petxina no té cor.
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
L'obra de Josep Vicenç Foix és somiadora, imaginativa i sentimental.
L'obra de Carles Riba és sentimental, amorosa i alegre.
L'obra de Tomàs Garcés és liberal, sentimental i imaginativa.
L'obra de Sebastià Juan Arbó és clàssica, sentimental i familiar.
L'obra de Josep Maria de Sagarra és dràmatica, dura i trista.
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text
10. Indica el significat d'aquestes paraules del text 5. Si cal, consulta el diccionari:
a)petjada: és la senyal que deixa el peu de l'ocell al caminar.
b)fonedissa: cosa que desapareix amb facilitat.
c)escorça: capa o coberta externa que ha posat l'amant al nom de la seva estimada.
d)lleu: lleuger, de poc pes. L'ala de l'ocell és lleugera, que pesa poc.
e)colgar: posar alguna cosa dins d'un clot i cobrir-la amb la terra. Al poema posa colgar sorres amb sorra, cobrir sorres amb sorra.
f)fugissera: que passa ràpidament, ''ràpida petjada de l'ocell a la neu''.
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text
17. Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i l'actitud que adopten de cara al futur:
CATERINA:la Caterina vol deixar de treballar al Cafè de la Marina perquè sempre és el mateix i perquè està cansada de tenir que esperar als mariners, que tothom l'anomeni ''la noia del Cafè de la Marina'', que cada dos cops li demanin una cosa... Però el que li sap més greu de deixar el treball és separar-se de la Rosa perquè li feia companyia. A més, no veu la seva vida al Cafè de la Marina sino que hi han més treballs a la vida, que no estar tancada al bar servint cafès.
CLAUDI:en Claudi li ensenya a la Caterina un bitllet per anar a Amèrica i li explica que no es gran cosa però que està ple d'aventures: italians cantant, dents negres, foc... No és gran cosa però per ell és el millor que pot tenir en aquell moment. I que anar a Amèrica és el millor que pot fer per millorar el seu futur.
El complement indirecte (CI) expressa el receptor (beneficiat) de l'acció verbal. Exemple: El pare li compra una joguina a la filla.
El complement directe (CD) és el complement més directament relacionat amb el verb: és, de fet, una extensió del significat verbal. Exemple: la Laia prepara la festa.
2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys Complement règim verbal
b) Va prometre als nois de portar-los al parc Complement de règim verbal
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaigComplement règim verbal
d) En Joan es dol que tots li facin el buit Complement règim verbal
3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:
a) No sabem fer la feina de casa. No ens hi han acostumat
b) No m'entenc amb en Joan. Me'n vull distanciar
c) Sé que és un repte inassolible, però m'he l'exposaré
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n'he adonat
e) He deixat la casa ben arreglada, no en dubtis
4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX? Literatura experimental: la poesia evoluciona en dues direccions: d'una banda, experimenta una revolució formal amb el moviment de les avantguardes, i d'altra banda, avança cap a la poesia pura, que busca la màxima perfecció de l'expressió poètica. La novel·la també explora nous camins: l'acció perd la continuïtat argumental; el temps deixa de ser lineal; el punt de vist s'obre al narrador col·lectiu i al monòleg interior, que representa el fluir dels pensaments; el protagonista esdevé un antiheroi... La literatura existencial: qüestiona el sentit de l'existència humana, i es pregunta sobre el món caòtic i absurd. La manca de valors condueix al pessimisme. La literatura social: parteix de la idea que els artistes i intel·lectuals han de comprometre's a transformar el món per millorar-lo. El teatre: conviuen tres tipus de teatre: la comèdia burgesa, el teatre frívol i el teatre revolucionari que qüestionava el sistema vigent.
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:
a) S'acostuma a fer les coses bé S'acostuma a fer-les. Complement de règim verbal. i complement directe
b) Porta els comptes a l'avi Porta'ls-hi Complement indirecte i complement directe
c) Es recorda de tot el que li deuenSe'n recorda.Complement de règim verbal. i complement directe
d) Compra joguines als nebots Compra-li's Complement indirecte i complement directe
e) Explica el que vol als seus amics Li's explica. Complement indirecte
f) Es nega a treballar amb la família S'hi nega Complement de règim verbal. i complement indirecte
g) Fa el que vol Ho fa
Complement directe
6. Torna a escriure les preguntes i les respostes del qüestionari que vam fer a classe sobre la literatura del tema 8.
Publicado por Juditee en 7:39 AM 0 comentarios
lunes 12 de abril de 2010
U.8 les avantguardes i els anys trenta
1. Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre.
Els moviments d'avantguarda, que irrompen a Europa en els primersanys del s.XX, tenen una gran acollida Catalunya: la voluntat de ruptura amb la tradició i la recerca de noves vies d'experimentació presenten una gran vitalitat en el panorama literari català. Els quatre exemples són:el futurisme, impulsat per Marinetti des d'Itàlia; el cubisme, que troba la seva principal expressió literària en l'obra d'Apollinaire; el dadaisme, iniciat a Zuric per Tristan Tzara, i el surrealisme, que sorgeix a França l'any 1924 sota la direcció d'André Breton.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text
7. Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
El títol és ''És quan dormo que hi veig clar'', el poeta volo dir que quan està dormint és quan veu les coses més clares, les coses de la vida. El poeta veu el món real quan està dormint, o sigui en els somnis, perquè veu el que ell vol i, així veu les coses més clares, més fàcils. Imagina les coses que ell vol, per exemple diu que el casalot del pirata és un ample gira-sol, i a la vida real una casa no pot ser un girasol, a més les cases dels pirates, solen ser un barco; o quan diu que viu al cor d'una petxina, no és pot viure allà, ja que una petxina no té cor.
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
L'obra de Josep Vicenç Foix és somiadora, imaginativa i sentimental.
L'obra de Carles Riba és sentimental, amorosa i alegre.
L'obra de Tomàs Garcés és liberal, sentimental i imaginativa.
L'obra de Sebastià Juan Arbó és clàssica, sentimental i familiar.
L'obra de Josep Maria de Sagarra és dràmatica, dura i trista.
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text
10. Indica el significat d'aquestes paraules del text 5. Si cal, consulta el diccionari:
a)petjada: és la senyal que deixa el peu de l'ocell al caminar.
b)fonedissa: cosa que desapareix amb facilitat.
c)escorça: capa o coberta externa que ha posat l'amant al nom de la seva estimada.
d)lleu: lleuger, de poc pes. L'ala de l'ocell és lleugera, que pesa poc.
e)colgar: posar alguna cosa dins d'un clot i cobrir-la amb la terra. Al poema posa colgar sorres amb sorra, cobrir sorres amb sorra.
f)fugissera: que passa ràpidament, ''ràpida petjada de l'ocell a la neu''.
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text
17. Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i l'actitud que adopten de cara al futur:
CATERINA:la Caterina vol deixar de treballar al Cafè de la Marina perquè sempre és el mateix i perquè està cansada de tenir que esperar als mariners, que tothom l'anomeni ''la noia del Cafè de la Marina'', que cada dos cops li demanin una cosa... Però el que li sap més greu de deixar el treball és separar-se de la Rosa perquè li feia companyia. A més, no veu la seva vida al Cafè de la Marina sino que hi han més treballs a la vida, que no estar tancada al bar servint cafès.
CLAUDI:en Claudi li ensenya a la Caterina un bitllet per anar a Amèrica i li explica que no es gran cosa però que està ple d'aventures: italians cantant, dents negres, foc... No és gran cosa però per ell és el millor que pot tenir en aquell moment. I que anar a Amèrica és el millor que pot fer per millorar el seu futur.
dilluns, 12 d’abril del 2010
AVANTGUARDES
lunes 12 de abril de 2010
U.8 les avantguardes i els anys trenta
1. Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre.
Els moviments d'avantguarda, que irrompen a Europa en els primersanys del s.XX, tenen una gran acollida Catalunya: la voluntat de ruptura amb la tradició i la recerca de noves vies d'experimentació presenten una gran vitalitat en el panorama literari català. Els quatre exemples són:el futurisme, impulsat per Marinetti des d'Itàlia; el cubisme, que troba la seva principal expressió literària en l'obra d'Apollinaire; el dadaisme, iniciat a Zuric per Tristan Tzara, i el surrealisme, que sorgeix a França l'any 1924 sota la direcció d'André Breton.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text
7. Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
El títol és ''És quan dormo que hi veig clar'', el poeta volo dir que quan està dormint és quan veu les coses més clares, les coses de la vida. El poeta veu el món real quan està dormint, o sigui en els somnis, perquè veu el que ell vol i, així veu les coses més clares, més fàcils. Imagina les coses que ell vol, per exemple diu que el casalot del pirata és un ample gira-sol, i a la vida real una casa no pot ser un girasol, a més les cases dels pirates, solen ser un barco; o quan diu que viu al cor d'una petxina, no és pot viure allà, ja que una petxina no té cor.
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
L'obra de Josep Vicenç Foix és somiadora, imaginativa i sentimental.
L'obra de Carles Riba és sentimental, amorosa i alegre.
L'obra de Tomàs Garcés és liberal, sentimental i imaginativa.
L'obra de Sebastià Juan Arbó és clàssica, sentimental i familiar.
L'obra de Josep Maria de Sagarra és dràmatica, dura i trista.
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text
10. Indica el significat d'aquestes paraules del text 5. Si cal, consulta el diccionari:
a)petjada: és la senyal que deixa el peu de l'ocell al caminar.
b)fonedissa: cosa que desapareix amb facilitat.
c)escorça: capa o coberta externa que ha posat l'amant al nom de la seva estimada.
d)lleu: lleuger, de poc pes. L'ala de l'ocell és lleugera, que pesa poc.
e)colgar: posar alguna cosa dins d'un clot i cobrir-la amb la terra. Al poema posa colgar sorres amb sorra, cobrir sorres amb sorra.
f)fugissera: que passa ràpidament, ''ràpida petjada de l'ocell a la neu''.
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text
17. Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i l'actitud que adopten de cara al futur:
CATERINA:la Caterina vol deixar de treballar al Cafè de la Marina perquè sempre és el mateix i perquè està cansada de tenir que esperar als mariners, que tothom l'anomeni ''la noia del Cafè de la Marina'', que cada dos cops li demanin una cosa... Però el que li sap més greu de deixar el treball és separar-se de la Rosa perquè li feia companyia. A més, no veu la seva vida al Cafè de la Marina sino que hi han més treballs a la vida, que no estar tancada al bar servint cafès.
CLAUDI:en Claudi li ensenya a la Caterina un bitllet per anar a Amèrica i li explica que no es gran cosa però que està ple d'aventures: italians cantant, dents negres, foc... No és gran cosa però per ell és el millor que pot tenir en aquell moment. I que anar a Amèrica és el millor que pot fer per millorar el seu futur.
BIBLIOGRAFIA: llibre de català de 4t d'ESO i enciclopèdia catalana.
U.8 les avantguardes i els anys trenta
1. Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre.
Els moviments d'avantguarda, que irrompen a Europa en els primersanys del s.XX, tenen una gran acollida Catalunya: la voluntat de ruptura amb la tradició i la recerca de noves vies d'experimentació presenten una gran vitalitat en el panorama literari català. Els quatre exemples són:el futurisme, impulsat per Marinetti des d'Itàlia; el cubisme, que troba la seva principal expressió literària en l'obra d'Apollinaire; el dadaisme, iniciat a Zuric per Tristan Tzara, i el surrealisme, que sorgeix a França l'any 1924 sota la direcció d'André Breton.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text
7. Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
El títol és ''És quan dormo que hi veig clar'', el poeta volo dir que quan està dormint és quan veu les coses més clares, les coses de la vida. El poeta veu el món real quan està dormint, o sigui en els somnis, perquè veu el que ell vol i, així veu les coses més clares, més fàcils. Imagina les coses que ell vol, per exemple diu que el casalot del pirata és un ample gira-sol, i a la vida real una casa no pot ser un girasol, a més les cases dels pirates, solen ser un barco; o quan diu que viu al cor d'una petxina, no és pot viure allà, ja que una petxina no té cor.
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
L'obra de Josep Vicenç Foix és somiadora, imaginativa i sentimental.
L'obra de Carles Riba és sentimental, amorosa i alegre.
L'obra de Tomàs Garcés és liberal, sentimental i imaginativa.
L'obra de Sebastià Juan Arbó és clàssica, sentimental i familiar.
L'obra de Josep Maria de Sagarra és dràmatica, dura i trista.
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text
10. Indica el significat d'aquestes paraules del text 5. Si cal, consulta el diccionari:
a)petjada: és la senyal que deixa el peu de l'ocell al caminar.
b)fonedissa: cosa que desapareix amb facilitat.
c)escorça: capa o coberta externa que ha posat l'amant al nom de la seva estimada.
d)lleu: lleuger, de poc pes. L'ala de l'ocell és lleugera, que pesa poc.
e)colgar: posar alguna cosa dins d'un clot i cobrir-la amb la terra. Al poema posa colgar sorres amb sorra, cobrir sorres amb sorra.
f)fugissera: que passa ràpidament, ''ràpida petjada de l'ocell a la neu''.
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text
17. Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i l'actitud que adopten de cara al futur:
CATERINA:la Caterina vol deixar de treballar al Cafè de la Marina perquè sempre és el mateix i perquè està cansada de tenir que esperar als mariners, que tothom l'anomeni ''la noia del Cafè de la Marina'', que cada dos cops li demanin una cosa... Però el que li sap més greu de deixar el treball és separar-se de la Rosa perquè li feia companyia. A més, no veu la seva vida al Cafè de la Marina sino que hi han més treballs a la vida, que no estar tancada al bar servint cafès.
CLAUDI:en Claudi li ensenya a la Caterina un bitllet per anar a Amèrica i li explica que no es gran cosa però que està ple d'aventures: italians cantant, dents negres, foc... No és gran cosa però per ell és el millor que pot tenir en aquell moment. I que anar a Amèrica és el millor que pot fer per millorar el seu futur.
BIBLIOGRAFIA: llibre de català de 4t d'ESO i enciclopèdia catalana.
dilluns, 22 de març del 2010
ACTIVITATS DE SÍNTESI
1. Substitueix les expressions en cursiva per altres d’equivalents, però més clares i concises.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en poc temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat opinions diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposat a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família pobra i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita sovint.
2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-los que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c) Va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estimbar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
a) Introducció: plantejament general.
b) Avantatges: arguments, exemples.
c) Desavantatges: arguments, exemples.
d) Conclusió: valoració global i opinió personal.
La bicicleta és un mitjà de transport molt útil per poder anar a l’escola i ens ofereix molts avantatges però alhora també desavantatges.
Un dels avantatges és que no contamina gens a diferència de els cotxes, motos, etc. És un vehicle ecològic i sostenible. Un altre avantatge és que fas esport, et poses en bona forma i és molt sa. També podem considerar un avantatge que és molt econòmic perquè no és tan car com els cotxes o motos i no gastes benzina.
No hi ha molts desavantatges però un dels quals és que només poden anar-hi una (o dues) persones a diferència que en un cotxe que hi poden anar fins a cinc. També un desavantatge és que et canses a diferència que anant en moto no has d’esforçar-te. També pot ser un desavantatge que en dies de pluja no la podem fer servir.
En conclusió, la bicicleta és un transport sa i ecològic que amb una mica d’esforç tots podem intentar utilitzar-lo i intentar que no hi hagi tanta contaminació.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any estic (estar) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no hi sent (sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no caiguis. (caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava (estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem avingut (avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan(estar) al sabater.
h) Està mal fet riure’s (riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veia (veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a)N’hem tret força de la bóta.
b)La meva germana Eulàlia me’n explicava abans d’anar a dormir.
c)Diuen que la Marta surt amb ell.
d)En Marc n’ha trobat una al seu plat.
e)La mare li ha comprat a en Pere.
f)Demana-li-ho.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret a que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d’haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t a acabar la feina.
h) L’amenaçava en prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat a que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava per el mal tràngol que estava passant el seu amic.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en poc temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat opinions diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposat a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família pobra i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita sovint.
2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-los que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c) Va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estimbar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
a) Introducció: plantejament general.
b) Avantatges: arguments, exemples.
c) Desavantatges: arguments, exemples.
d) Conclusió: valoració global i opinió personal.
La bicicleta és un mitjà de transport molt útil per poder anar a l’escola i ens ofereix molts avantatges però alhora també desavantatges.
Un dels avantatges és que no contamina gens a diferència de els cotxes, motos, etc. És un vehicle ecològic i sostenible. Un altre avantatge és que fas esport, et poses en bona forma i és molt sa. També podem considerar un avantatge que és molt econòmic perquè no és tan car com els cotxes o motos i no gastes benzina.
No hi ha molts desavantatges però un dels quals és que només poden anar-hi una (o dues) persones a diferència que en un cotxe que hi poden anar fins a cinc. També un desavantatge és que et canses a diferència que anant en moto no has d’esforçar-te. També pot ser un desavantatge que en dies de pluja no la podem fer servir.
En conclusió, la bicicleta és un transport sa i ecològic que amb una mica d’esforç tots podem intentar utilitzar-lo i intentar que no hi hagi tanta contaminació.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any estic (estar) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no hi sent (sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no caiguis. (caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava (estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem avingut (avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan(estar) al sabater.
h) Està mal fet riure’s (riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veia (veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a)N’hem tret força de la bóta.
b)La meva germana Eulàlia me’n explicava abans d’anar a dormir.
c)Diuen que la Marta surt amb ell.
d)En Marc n’ha trobat una al seu plat.
e)La mare li ha comprat a en Pere.
f)Demana-li-ho.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret a que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d’haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t a acabar la feina.
h) L’amenaçava en prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat a que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava per el mal tràngol que estava passant el seu amic.
dilluns, 1 de març del 2010
nouscentisme i modernisme
1.Qui va ser Pompeu Fabra? Explica la seva aportació principal a la llengua catalana.
Va ser un important lingüista i gramàtic.
Sota el segell de L'Avenç va publicar les seves primeres contribucions a la Llengua Catalana, com ara el Tractat d'ortografia catalana (1904) o la primera edició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (1912).
Les edicions successives d'aquests llibres i d'altres com les Normes ortogràfiques (1a. Ed.: 1913), marcaran les regles del català modern. Però Fabra es convertirà també en un referent per als escriptors catalans, sobretot amb els articles aplegats a El català literari (1932).
BIBLIOGRAFIA:
http://www.escriptors.com/autors/fabrap/
2. Fes un esquema de les principals obres modernistes catalanes amb els seus autors corresponents.
POESIA:
- Joan Maragall: “Oda a Espanya”
-Miquel Costa i Llobera: “De l'agre de la terra”
-Joan Alcover: “La Balanguera”
NARRATIVA MODERNISTA:
-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”
-Prudenci Bertrana: “Josafat”
-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”
- Víctor Català: “Solitud”
- Josep Pous i Pagès: “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”
POESIA MODERNISTA:
-Santiago Rusiñol: “L'auca del senyor Esteve”
-Adrià Gual: “Misteri de dolor”
-Joan puig i Ferreter: “Aigües encantades”
-Ignasi Iglésias: “La fuerza del orgullo”
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana. Eitorial: Cruïlla
3. Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.
El modernisme és un moviment artístic, en canvi, el noucentisme és un moviment cultural. El modernisme proposa la renovació de totes les arts i el noucentisme vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. El modernisme es manifesta en la literatura mitjançant la poesia, la narrativa i el teatre, en canvi el noucentisme només es manifesta mitjançant la poesia i la narrativa.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana. Eitorial: Cruïlla
Va ser un important lingüista i gramàtic.
Sota el segell de L'Avenç va publicar les seves primeres contribucions a la Llengua Catalana, com ara el Tractat d'ortografia catalana (1904) o la primera edició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (1912).
Les edicions successives d'aquests llibres i d'altres com les Normes ortogràfiques (1a. Ed.: 1913), marcaran les regles del català modern. Però Fabra es convertirà també en un referent per als escriptors catalans, sobretot amb els articles aplegats a El català literari (1932).
BIBLIOGRAFIA:
http://www.escriptors.com/autors/fabrap/
2. Fes un esquema de les principals obres modernistes catalanes amb els seus autors corresponents.
POESIA:
- Joan Maragall: “Oda a Espanya”
-Miquel Costa i Llobera: “De l'agre de la terra”
-Joan Alcover: “La Balanguera”
NARRATIVA MODERNISTA:
-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”
-Prudenci Bertrana: “Josafat”
-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”
- Víctor Català: “Solitud”
- Josep Pous i Pagès: “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”
POESIA MODERNISTA:
-Santiago Rusiñol: “L'auca del senyor Esteve”
-Adrià Gual: “Misteri de dolor”
-Joan puig i Ferreter: “Aigües encantades”
-Ignasi Iglésias: “La fuerza del orgullo”
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana. Eitorial: Cruïlla
3. Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.
El modernisme és un moviment artístic, en canvi, el noucentisme és un moviment cultural. El modernisme proposa la renovació de totes les arts i el noucentisme vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. El modernisme es manifesta en la literatura mitjançant la poesia, la narrativa i el teatre, en canvi el noucentisme només es manifesta mitjançant la poesia i la narrativa.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana. Eitorial: Cruïlla
el barroc i neoclasicisme
2. BARROC
A) On és Vallfogona? Situa-ho en un mapa.
B) De què és el màxim representant català, el Rector de Vallfogona?
És el màxim representant del Barroc català.
BIBLIOGRAFIA:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vallfogona_de_Ripoll%C3%A8s i
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
3. NEOCLASSICISME
A) Explica els valors que transmet l'obra Lucrècia del menorquí Joan Ramis Ramis.
Lucrèsia, és una tragèdia ambientada a Roma. A més de plantejar un drama conjugal, fa una defensa de la llibertat i manifesta un rebuig total de la tirania.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
diumenge, 21 de febrer del 2010
RENAIXEMENT
tingué que adoptar els temes, el ritme i la musicalitat d’aquesta. Encara que no es va deslligar del tot de la tradició trobadoresca.
Barroc
a)
Mostra un mapa més gran
b)El Rector de Vallfogona és el màxim representant del Barroc català.
Neoclassicisme
Lucrèsia, és una tragèdia ambientada a Roma, que a més de plantejar un drama conjugal, fa una defensa de la llibertat i manifesta un rebuig total de la tirania.
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana i literatura de 4t d'ESO
http://maps.google.es/maps?hl=ca&source=hp&q=Vallfogona%20del%20Ripoll%C3%A8s&oq=&um=1&ie=UTF-8&sa=N&tab=wl
Barroc
a)
Mostra un mapa més gran
b)El Rector de Vallfogona és el màxim representant del Barroc català.
Neoclassicisme
Lucrèsia, és una tragèdia ambientada a Roma, que a més de plantejar un drama conjugal, fa una defensa de la llibertat i manifesta un rebuig total de la tirania.
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana i literatura de 4t d'ESO
http://maps.google.es/maps?hl=ca&source=hp&q=Vallfogona%20del%20Ripoll%C3%A8s&oq=&um=1&ie=UTF-8&sa=N&tab=wl
ROMANTICISME I REALISME
1-
a) Romanticisme: moviment cultural, artístic, literari i polític que es va originar a Alemanya a finals del s. XVIII. Rebutja el racionalisme de la il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment.
b) Costumisme: moviment literari situat entre els s. XIX i XX. La seva intenció és conservar els aspectes tradicionals de la vida i reflectir els costums socials que estan a punt de desaparèixer sense analitzar-los ni interpretar-los.
c) Realisme: moviment artístic, cultural i literari que apareix a mitjans del s. XIX. S’ocupa de la realitat que envolta l’artista, es caracteritza per la recerca de l’objectivitat i per fer una crítica social de la època.
d) Naturalisme: moviment, sobretot literari, que va aparèixer a França a finals del s. XIX. Deriva del realisme i va encara més enllà en l’anàlisi de la realitat. L’escriptor intenta fer un estudi científic del comportament humà.
2. Jacint Verdaguer entén la poesia com l’expressió dels sentiments i les emocions.
3. El teatre. Mar i cel, Terra baixa...
4. Perquè és una obra on es descriu la societat catalana del moment (canvis econòmics i socials del segle).
5. Narcís Oller i Jacint Verdaguer.
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana i literatura de 4t d'ESO
http://ca.wikipedia.org/wiki/Romanticisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Realisme#Realisme_a_la_pintura
http://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Costumisme
Enviat per sergiblay a 2/19/2010 03:16:00 PM 0 comentaris
a) Romanticisme: moviment cultural, artístic, literari i polític que es va originar a Alemanya a finals del s. XVIII. Rebutja el racionalisme de la il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment.
b) Costumisme: moviment literari situat entre els s. XIX i XX. La seva intenció és conservar els aspectes tradicionals de la vida i reflectir els costums socials que estan a punt de desaparèixer sense analitzar-los ni interpretar-los.
c) Realisme: moviment artístic, cultural i literari que apareix a mitjans del s. XIX. S’ocupa de la realitat que envolta l’artista, es caracteritza per la recerca de l’objectivitat i per fer una crítica social de la època.
d) Naturalisme: moviment, sobretot literari, que va aparèixer a França a finals del s. XIX. Deriva del realisme i va encara més enllà en l’anàlisi de la realitat. L’escriptor intenta fer un estudi científic del comportament humà.
2. Jacint Verdaguer entén la poesia com l’expressió dels sentiments i les emocions.
3. El teatre. Mar i cel, Terra baixa...
4. Perquè és una obra on es descriu la societat catalana del moment (canvis econòmics i socials del segle).
5. Narcís Oller i Jacint Verdaguer.
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana i literatura de 4t d'ESO
http://ca.wikipedia.org/wiki/Romanticisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Realisme#Realisme_a_la_pintura
http://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Costumisme
Enviat per sergiblay a 2/19/2010 03:16:00 PM 0 comentaris
dilluns, 8 de febrer del 2010
Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
JORDI DE SANT JORDI I AUSIÀS MARCH
a) Es conserven 18 poemes, dels quals destaquen: Estramps, Presoner i Lo setge d’amor.
b) Allibera la poesia catalana de la llengua provençal i compon els seus poemes en català. Crea una poesia personal que assimila plenament les innovacions de la lírica europea del moment.
c) Veles e vents
Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.
Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermes
voluntats i que sempre us tindré present.
Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.
[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.
Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.
Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.
Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.
a) Es conserven 18 poemes, dels quals destaquen: Estramps, Presoner i Lo setge d’amor.
b) Allibera la poesia catalana de la llengua provençal i compon els seus poemes en català. Crea una poesia personal que assimila plenament les innovacions de la lírica europea del moment.
c) Veles e vents
Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.
Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermes
voluntats i que sempre us tindré present.
Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.
[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.
Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.
Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.
Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.
dilluns, 25 de gener del 2010
JAUME ROIG
A) va ser escriptor i metge, fill dun metge tambe.Va ser administrador de l'hospital d'en clapers i benefedor del convent de la trinitat de les clarisses, on professà la seva filla violant en temps que hi fou monja i abadessa Isabel de vilena. També assistí a la reina Maria de castella en la seva darrera malaltia
B)Jo crec que es la visió realista realista i diferent que ens ofereix del mon segons la burgesia d'una forma divertida
B)Jo crec que es la visió realista realista i diferent que ens ofereix del mon segons la burgesia d'una forma divertida
tirant lo blanc
TIRANT LO BLANC
L’obra Tirant lo Blanc està estructurada en cinc parts, que corresponen als llocs geogràfics on es desenvolupa l’obra. Al final de cada part, el protagonista emprèn un viatge que el porta a un nou escenari, on apareixeran nous personatges. Hi ha, però, una trama central que segueix la vida del protagonista.
1a part a Anglaterra: Tirant és armat cavaller i assoleix certa fama en les lluites cortesanes.
2a part a Sicília i Rodes: és nomenat almirall en les batalles navals. S’esdevé la primera història sentimental de la novel•la.
3a part a l’Imperi Grec: esdevé cabdill victoriós en la batalla contra els turcs. S’enamora de Carmesina i es produeixen situacions picants.
4a part al nord d’Àfrica: conquereix part del nord d’Àfrica, on converteix molta gent al cristianisme.
5a part a l’Imperi Grec un altre cop: es casa amb Carmesina i és nomenat Cèsar de l’Imperi. Emmalalteix d’una pulmonia i mor.
Tirant lo Blanc és una obra molt important perquè ha estat considerada per alguns la primera novel·la moderna europea, ja que la trama és més realista, els sentiments i la raó són termes més importants, las escenes de guerres no són tan importants i es destaquen més les escenes de la vida quotidiana, en general, tot és bastant semblant a la realitat. La obra va ser publicada a València i reimpresa a Barcelona. Després va ser traduïda al castellà, a l'italià, al francès, a l'anglès i a moltes llengües més.
Els llibres de cavalleries són narracions fabuloses, que s'han situat en països exòtics,llunyans o inventats, protagonitzades per cavallers d'uns dots excepcionals i irreals i sovint s'enfronten a enemics de força descomunal o imaginats.
Les novel·les cavalleresques es proposen reflectir la manera de viure dels cavallers de l'època. Les aventures són més mesurades, els cavallers actuen guiats per les seves habilitats i s'enfronten a enemics que podrien haver estat reals.
BIBLIOGRAFIA
http://www.xtec.cat/~lrius1/martorell/contenidor.htm
L’obra Tirant lo Blanc està estructurada en cinc parts, que corresponen als llocs geogràfics on es desenvolupa l’obra. Al final de cada part, el protagonista emprèn un viatge que el porta a un nou escenari, on apareixeran nous personatges. Hi ha, però, una trama central que segueix la vida del protagonista.
1a part a Anglaterra: Tirant és armat cavaller i assoleix certa fama en les lluites cortesanes.
2a part a Sicília i Rodes: és nomenat almirall en les batalles navals. S’esdevé la primera història sentimental de la novel•la.
3a part a l’Imperi Grec: esdevé cabdill victoriós en la batalla contra els turcs. S’enamora de Carmesina i es produeixen situacions picants.
4a part al nord d’Àfrica: conquereix part del nord d’Àfrica, on converteix molta gent al cristianisme.
5a part a l’Imperi Grec un altre cop: es casa amb Carmesina i és nomenat Cèsar de l’Imperi. Emmalalteix d’una pulmonia i mor.
Tirant lo Blanc és una obra molt important perquè ha estat considerada per alguns la primera novel·la moderna europea, ja que la trama és més realista, els sentiments i la raó són termes més importants, las escenes de guerres no són tan importants i es destaquen més les escenes de la vida quotidiana, en general, tot és bastant semblant a la realitat. La obra va ser publicada a València i reimpresa a Barcelona. Després va ser traduïda al castellà, a l'italià, al francès, a l'anglès i a moltes llengües més.
Els llibres de cavalleries són narracions fabuloses, que s'han situat en països exòtics,llunyans o inventats, protagonitzades per cavallers d'uns dots excepcionals i irreals i sovint s'enfronten a enemics de força descomunal o imaginats.
Les novel·les cavalleresques es proposen reflectir la manera de viure dels cavallers de l'època. Les aventures són més mesurades, els cavallers actuen guiats per les seves habilitats i s'enfronten a enemics que podrien haver estat reals.
BIBLIOGRAFIA
http://www.xtec.cat/~lrius1/martorell/contenidor.htm
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
